EL TRAUMA: “Una ferida col·lectiva”
El reconegut psiquiatre Boris Cyrulnik va afirmar una vegada: "Cal colpejar dues vegades per produir una ferida". Aquesta senzilla frase amaga una veritat profunda sobre l'efecte del trauma en la psique humana.
Quan parlem de trauma, sovint ens centrem en l'esdeveniment en si mateix: l'accident, la pèrdua, l'abús. No obstant això, és igualment crucial considerar la reacció de l'entorn al trauma. És com si l'impacte del succés es multipliqués per la forma en què els altres responen.
El primer cop, el que es rep en la realitat, provoca el dolor de la ferida o el buit de la mancança. És un esdeveniment que, per si mateix, pot deixar cicatrius emocionals profundes. Però, més enllà de l'experiència en si mateixa, és la segona part de l'equació la que determina en gran manera el camí de recuperació: la reacció de l'entorn.
La capacitat d'acollida, suport i acompanyament dels qui envolten la persona afectada juga un paper fonamental en la forma com aquesta processa i supera el trauma. Un entorn que ofereix comprensió, empatia i suport pot esdevenir un bàlsam per al dolor emocional. Per contra, la manca de suport o, pitjor encara, una resposta negativa o culpabilitzadora, pot aprofundir les ferides emocionals i dificultar el procés de recuperació.
En l'àmbit de la psicologia i la psicoteràpia, és crucial no només abordar el trauma en si mateix, sinó també treballar amb l'entorn de l'individu afectat. Això implica no només oferir eines i estratègies d'afrontament al pacient, sinó també educar i sensibilitzar familiars, amics i comunitats sobre com poden contribuir de manera positiva al procés de recuperació.
En resum, el trauma és més que una ferida individual; és una experiència compartida que involucra tant al qui pateix com als qui l'envolten. Reconèixer la importància d'aquesta dinàmica col·lectiva és essencial per oferir un suport efectiu i compassiu a aquells que travessen moments difícils a les seves vides.
