AUTONOMIA EMOCIONAL: “El permís de ser“
“Porto al pare dins meu
i em tracto a mi mateix
de la mateixa manera que ho havia fet ell amb mi”
Aquesta frase encapsula una dinàmica complexa i profunda que sovint s’oculta en les nostres relacions i la manera de percebre’ns a nosaltres mateixos. Aquesta idea reflecteix la tendència a internalitzar les influències parentals i replicar-les en la nostra pròpia vida. Poder comptar amb la sensació internalitzada de persones que han cuidat de nosaltres, és una senyal de confiança i seguretat cap a nosaltres i cap al món. No obstant, això no sempre és així. Què succeeix quan aquestes influències són restrictives, quan limiten la nostra capacitat de ser qui realment som?
La capacitat de diferenciació, en termes psicològics, es refereix a l'habilitat per separar-se emocionalment dels pares i establir una identitat pròpia, amb valors, creences i comportaments diferents als de la família d'origen. És un procés que implica donar permís a un mateix per ser i actuar de manera diferent al que s'ha après en l'entorn familiar. Per a alguns, aquesta diferenciació és una tasca relativament senzilla, especialment si han estat criats en un entorn familiar que fomenta la individualitat i el respecte a l'autonomia personal. No obstant això, per a altres, especialment aquells criats en entorns més rígids i restrictius, la diferenciació pot ser un desafiament aclaparador.
Les dificultats en la diferenciació poden manifestar-se com ansietat per la separació, por al judici dels pares o sentiments de culpa per allunyar-se de les expectatives familiars. Aquestes tensions poden crear esquerdes en les relacions familiars, i fins i tot portar a ruptures completes en casos extrems. Les creences profundament arrelades de "no ser suficient" o "quelcom està malament amb mi", pel fet de sentir-se diferent, són comunes entre aquells que lluiten amb aquesta problemàtica. Aquesta pot arribar a ser molt profunda i arreladadins d’un i generalitzar-se a altres relacions. És fonamental treballar en el desenvolupament d'un permís personal per pensar, sentir i actuar de manera diferent al que s'espera per part de la família. Aquest procés pot ser desafiador i provocar ansietat, però és essencial per al creixement personal i la salut emocional.
Aquest permís a vegades, és difícil de ser concedit per un mateix i la figura del psicoterapeuta juga un paper crucial en aquest procés. A través de la teràpia, es poden abordar les pors i les resistències associades amb la diferenciació, i es poden desenvolupar estratègies per navegar per aquest camí de pensar-se, preguntar-se i trobar respostes per un mateix.
La diferenciació no és un procés ràpid ni senzill; és un camí ple de preguntes, dubtes i decisions que ens acosten a ser més autèntics amb nosaltres mateixos. Al final, el resultat és una sensació de coherència interna i una major coherència amb la nostra pròpia persona, basada en l'acceptació de les nostres diferències i l’apreciació de la nostra singularitat.
