DEL BLANC I NEGRE A LA COMPLEXITAT: “Construint un pensament madur”
El món és caòtic i el necessitem entendre. És per això que davant les coses que passen, sempre necessitem donar-ne una explicació: busquem punts en comú amb altres experiències, amb altres persones i l’anem endreçant mentalment amb les eines que tenim.
Quan som petits, les explicacions que donem són simples i absolutistes. El nostre cervell és petit i immadur, així que dóna sentit a les coses que passen de manera bàsica, senzilla, probablement en blanc i negre: els altres són bons o dolents, sóc meravellós o sóc horrible, etc. Aquest és el pensament dicotòmic o pensament “tot o res”.
Quan anem creixent, el món segueix sent igual de caòtic, però en principi, tenim més eines: maneres més madures d’entendre i veure el món i la gent que hi conviu. Comprenem que hi ha matisos, complexitats i profunditats; que les persones i les situacions poden tenir aspectes positius i negatius a la vegada, que les coses no son bones o dolentes, correctes o incorrectes, etc. Algunes persones poden mantenir tendències de pensament dicotòmic a l'edat adulta, especialment en situacions d'estrès, on és difícil mantenir una forma de pensar reflexiva i clara, o a causa d’experiències de trauma, on el cervell està enfocat en la supervivència de la persona i per tant, no sempre pot créixer i desenvolupar-se al mateix ritme.
Hi ha altres factors que afecten a la maduració del pensament com la possibilitat de poder rebre una educació que fomenti la maduresa emocional, el pensament crític i la reflexió. El fet de viure experiències de vida diverses i desafiants també pot ajudar a les persones a veure més enllà dels absoluts, i a plantejar-se temes de vida més complexes i profunds. Per últim, tenir uns referents cuidadors amb una manera de veure el món ampli, comprensiu i madur, ajuda a crear aquesta visió més saludable i realista.
És important que els adults, ajudem i acompanyem a pensar en aquesta direcció i no en mirades de judici i de pensament tancat en les generacions que ens segueixen, ja que, com hem vist, el pensament simple, blanc i negre en l’edat adulta, és un pensament que no ha madurat prou i és el que moltes vegades ens porta a conflictes relacionals basats en judicis i mirades massa reduccionistes de les relacions personals. És per això també, que és tan ric parlar de les coses que ens passen amb nosaltres mateixos i amb els altres, per obrir el prisma, crear obertura mental, contemplar altres opcions per tal de que entrin altres maneres de pensar i així poder contrastar les idees i explicacions que nosaltres tenim sobre nosaltres, sobre els altres i sobre el món. És a dir, donar l’oportunitat que l’altre sigui el nostre “adult auxiliar” quan en aquell moment, no podem veure les coses amb més amplitud ni perspectiva.
Una visió madura i oberta del món, de la gent i de nosaltres mateixos és una forma de vida més confiable, comprensiva i compassiva.
