EL GUIÓ DE VIDA: “Com fer per sentir-nos estimats“
Des de petits, anem construint una mena de "guió de vida" que ens acompanya silenciosament a mesura que creixem. Observem el nostre context familiar i captem allò que necessitem fer, i de quina manera ser, per poder assegurar-nos que les nostres necessitats emocionals siguin cobertes per part dels cuidadors principals. Aquest guió no és més que la millor estratègia que el nostre nen va trobar per aconseguir allò que més necessitem emocionalment: amor i atenció incondicionals.
Aquest guió es crea basant-se en les nostres emocions més pures i en la revisió d'una realitat, vista amb ulls infantils. El nen, amb la seva saviesa innata, aprèn a adaptar-se a les situacions, a desenvolupar maneres de fer que l'ajuden a aconseguir una mica d'aquell amor que tant necessita. Detecta què és el que fa sentir orgullós al pare, o quines coses d’ell o ella li agraden a la mare. Capta amb quines maneres de fer obté la validació i el reconeixement d’ells. L’infant vol ser vist, atès i sentir-se estimat. Potser això significa ser sempre el fort, amagant les llàgrimes i la vulnerabilitat. O potser es tradueix en complaure els altres, sacrificant les seves pròpies necessitats per sentir-se valorat. O potser es basa en sempre esforçar-se per ser el millor, sense poder posar-se un límit per cuidar-se.
Aquest guió no desapareix amb el temps. Permaneix en nosaltres, silenciós però present, guiant la nostra manera de ser, les nostres relacions i la manera com percebem el món. Sense adonar-nos-en, continuem buscant aquella solució a l’assumpte bàsic que no vam resoldre en la infància: com aconseguir amor i atenció incondicionals, en els nous vincles. De petits, els pares són el pilar i la primera font de nutrició emocional, però al llarg de la vida anem connectant i vinculant-nos amb altres persones. Per tant, al anar creixent, els escenaris i els personatges principals van canviant però nosaltres tendim a repetim patrons, a seguir estratègies, que una vegada ens van servir.
Aquestes maneres de fer i de ser, s’arrelen i es generalitzen en les relacions posteriors. Això no ha de perquè ser un problema, però a vegades, pot generar malestars o grans esforços per obtenir aquesta incondicionalitat. Com a adults, potser ens limiten o ens fan sentir atrapats o desconnectats de nosaltres.
Però hi ha una esperança: podem reescriure aquest guió. A través de la consciència i la comprensió d’aquests patrons, podem començar a posar en dubte les creences que un dia vam adoptar per sobreviure emocionalment. Podem aprendre a estimar-nos sense condicions, a mostrar-nos tal com som i a viure una vida més autèntica, deslliurada de decisions i conclusions que provenen del passat. Reconeixent aquest guió i donant-nos permís per reescriure’l, podem trobar el camí cap a una vida on l’amor i l’atenció que tant desitjàvem com a nens no vinguin d’intentar complaure o ser forts, sinó d'acceptar-nos i validar-nos tal com som.
