LA VERGONYA: “viure en la mirada de l’altre“

La vergonya és una emoció molt més profunda i íntima del que ens pensem. A diferència de la culpa, que està més relacionada amb els nostres actes i decisions, la vergonya no es vincula amb el que fem, sinó amb el que som. És una emoció profundament identitària, que ens qüestiona des del més íntim de la nostra persona.

La vergonya i la mirada de l’altre

La vergonya és, en essència, una emoció relacional. No existeix en un buit, sinó que s’activa quan ens sentim observats, jutjats o exposats. La presència de l’altre és fonamental en aquesta experiència: la nostra pròpia percepció d’insuficiència sovint es veu amplificada per la mirada real o imaginada d’aquells que ens envolten.

Té a veure amb la possibilitat de pèrdua de l’altre així com amb sentiments d’insuficiència i de deficiència. “Si em mostro tal i com sóc, l’altre m’acceptarà? Marxarà?”, “Si descobreix això de mi, li agradarà?” Aquestes preguntes ressonen profundament en el nucli de la vergonya, fent que ens protegim de la vulnerabilitat i evitem situacions en què puguem sentir-nos jutjats o rebutjats.

És per això que la vergonya no només sorgeix en situacions difícils o humiliants, sinó que pot convertir-se en una experiència constant per a aquelles persones que senten que no són dignes d’amor o d’acceptació, ja que se senten profundament insuficients o defectuoses.

El naixement de la vergonya en el procés d’individuació

Els infants comencen a sentir vergonya quan comencen a diferenciar-se de la mare i a entendre’s com a individus separats. En els primers mesos de vida, el nadó se sent unit a la mare, no entén que és una persona independent i es percep com a part d’ella. És només quan s’inicia el procés d'individuació, mesos després de néixer, que la vergonya comença a prendre forma. Aquest procés d’individuació, de fer-se conscient de les pròpies limitacions i de la pròpia identitat, és fonamental per a l’aparició d’aquesta emoció. Quan el nen s’adona de la seva separació i de les seves diferències respecte als altres, sorgeixen els primers sentiments de vergonya, com un mecanisme de regulació social i emocional.

La vergonya i la identitat

Mentre que altres emocions poden ser passatgeres, la vergonya pot impregnar profundament la nostra identitat. Ens fa pensar que no som prou bons, prou capaços o prou dignes. Tot i així, la vergonya també té un paper en la construcció de la nostra identitat. Ens ajuda a diferenciar-nos de l’altre, a prendre consciència de la nostra individualitat i a regular el nostre comportament dins del grup social. El problema sorgeix quan la vergonya es converteix en una emoció dominant i paralitzant, en lloc d’un element regulador i diferenciador.

El camí cap a l’acceptació

El contrari de la vergonya no és l’orgull, sinó l’acceptació. Quan aprenem a acceptar-nos de manera global, quan deixem d’autoavaluar-nos de manera constant i quan ens donem permís per ser tal com som, la vergonya perd presència. La clau està en construir una mirada interna més compassiva, que no depengui exclusivament de l’aprovació externa.

La vergonya és part de la condició humana. Si podem pensar-la com una emoció que ens parla de les nostres pors més profundes, també podem aprendre a conviure amb ella sense tant de malestar ni rebuig. Ens convida a estar més tranquils i ser més suaus amb nosaltres mateixos i a buscar relacions on puguem ser vistos i acceptats tal com som.