ENTRAR A TERÀPIA: “Del patiment a l’alleujament”
Moltes persones em pregunten que què li porta a la gent a decidir començar teràpia. El punt en comú entre tots els qui decideixen fer un procés psicoterapèutic, és molt senzill, el patiment. Aquest és inherent a la vida, però les persones que decideixen buscar ajuda terapèutica, ho fan perquè, a diferència d’altres, senten que no tenen les eines suficients per fer-ne front.
Així, les paraules parafrasejades de Rosario Castaño, "La cerca d'alleujament s'acompanya del enigma del patiment", destaquen com la preocupació per si sola no és suficient per motivar la cerca de teràpia, ressona amb la idea del "enigma del patiment". La recerca d'alleujament implica l’aprofundiment en la comprensió de la naturalesa d’aquest patiment. Aquest enigma ens fa pensar que el patiment emocional personal és molt més que una simple sensació de malestar; és un fenomen profundament arraigat, multifacètic i sobretot, subjectiu i únic en cada persona.
Alguns psicòlegs i psiquiatres del món es dediquen constantment a identificar, classificar i transcriure el que seria el “diccionari dels malestars”, un llibre on d’una manera sintetitzada i concreta es pretén identificar i generalitzar els malestars comuns. N’hi diuen trastorns. Això ens serveix a nosaltres, els professionals, simplement a tenir un llenguatge comú però alhora generalitzat; és imperatiu doncs, que en la pràctica clínica, amb una aproximació curiosa i sensible, ens dediquem a conèixer detalladament a la persona que tenim davant i descobrir la subjectivitat concreta i el malestar singular que hi ha sota aquella etiqueta.
Tant variades son les formes de manifestació del malestar com subjectivitats hi ha al món i per tant, el que necessitarà cada persona de la seva psicoteràpia, també reflecteix la diversitat de necessitats i experiències de cada persona. Alguns necessiten un espai per a parar i pensar junts, són persones més actuadores a qui els hi costa sostenir el malestar i troben formes, més o menys sanes, d’actuar-lo i minimitzar-lo. Altres més reflexius i interiors necessiten travessar el bloqueig i treballar la direcció per portar a l’acció els seus desitjos. Alguns necessiten trobar un espai per dedicar-lo a allò que és difícil de compartir o de sentir-se entès pels nostres més propers. Altres necessiten una nova relació per a poder trobar allò del qual se senten carenciats i poder-ho trobar llavors fora de l’espai de teràpia.
La teràpia es converteix, per tant, en un procés similar al de d’escultor, una forma de co-creació on terapeuta i pacient esculpeixen, de manera única i singular, per donar forma a una manera de viure més satisfactòria.
