ENTRAR A TERÀPIA: “Passat, present i futur”
Sigmund Freud deia “L’única possibilitat d’oblit és el record”. Aquesta frase encapsula una veritat profunda sobre el procés terapèutic i el camí cap a la millora emocional. La teràpia ens ofereix un espai d'acollida per a l'exploració d'aquests records. En abraçar el procés de recordar, trobem l'alliberament del malestar que hem portat i l'oportunitat de crear una narrativa nova de les nostres vides.
Tot i així, la teràpia és més que una simple sessió on compartim experiències passades. La teràpia és l’espai que ens convida a explorar els nostres pensaments, sentiments i accions, i les relacions que forjem amb els altres. En aquest recorregut, no es tracta simplement de remoure el passat, sinó d'entendre la nostra forma actual de connectar-nos amb el món i amb les persones que hi habitem.
Sovint és el malestar el que et porta a teràpia; a vegades la persona sent alguna cosa desagradable però que no pot explicar amb claredat. És una sensació difusa, una amalgama de sentiments, sensacions i conflictes que es repeteixen en les seves relacions i en la seva pròpia persona. És en aquest punt on comença el camí cap a l'autoconsciència.
La teràpia és un procés de descobriment, que no necessàriament significa reviure i remenar el passat, però sense dubte, fer-ho ens ajuda a entendre com aquest influeix en la nostra forma actual de relacionar-nos amb el món. El malestar del present ens convida a explorar les arrels d'aquest sentiment en el passat i, alhora, a qüestionar-nos sobre la direcció que volem prendre cap al futur.
En aquesta exploració, identifiquem maneres automàtiques que hem anat adquirint al llarg del temps que guien les nostres accions i reaccions, sense que en siguem massa conscients ni siguin racionalment escollides. Son patrons de comportament i de relació amb els altres, adquirits al llarg de la nostra història per gestionar els malestars i els desafiaments que hem anat experimentant. Aquests mecanismes segur que ens han ajudat però no sempre són els més saludables per a la nostra persona i per al nostre present.
És aquí on la teràpia esdevé un espai segur per posar en paraules allò que fins ara era indesxifrable, una oportunitat per revisar i, si cal, buscar alternatives més constructives i satisfactòries. Posar en paraules els nostres sentiments i pensaments és un acte de consciència que ens permet explorar i donar sentit a les nostres vivències. Diem que la paraula és una eina de cura perquè és a través d’ella que podem donar l’oportunitat a la consciència i per tant, contemplar un possible canvi. Ens ofereix l'oportunitat d’apropiar-nos del nostre futur i poder triar, revisant-nos i buscant alternatives més alineades amb el nostre benestar emocional.
En resum, la teràpia és una obertura de consciència i exploració de noves perspectives. És un camí cap a la comprensió de nosaltres mateixos i de les nostres relacions; entenent des del passat, vivint en el present i construint en el futur.
